Per definició, paràsit és un ésser viu que depèn d’un organisme d’una altra espècie, al qual perjudica, per a obtenir-ne aliment o altres utilitats.
La prevenció i el control de paràsits és una part de la medicina preventiva. En general, es dóna als paràsits molta menys importància de la que en realitat haurien de tenir.
Els nostres amics, gats i gossos, en poden patir una enorme varietat.
Els paràsits poden fer mal per 3 vies:
1. Directament a l’hoste, a causa de la seva presència. És el cas de:
– La sarna: per la presència d’àcars a la pell
– Anèmia: per tenir puces, paparres, etc. a la pell o cucs al budell els quals xuclen sang
– Reaccions al·lèrgiques o anafilàctiques: per la picadura d’algun paràsit intern o a la pell
– Diarrea i/o obstruccions intestinals: per la presència massiva de cucs a l’intestí
– Dermatitis amb prurit: per la presència de paràsits a la pell o hipersensibilitat a la saliva de puces
– Insuficiència cardíaca: per la presència de cucs al cor
– Miositis: per acció directa dels paràsits a la musculatura, etc.
2. Danys a l’hoste, gat o gos, per tenir paràsits que a la vegada porten a sobre o a dintre seu uns altres paràsits. O sigui que es tracta de perill dels paràsits que porten els paràsits. Sembla complicat però és fàcil d’entendre. És el cas de:
– La leishmaniosi: al xuclar sang els mosquits als gossos i gats, els inoculen la leishmània que porten a la saliva
– L’ehrlichiosis i la piroplasmosi: per la picada de paparres als gossos
– La bartonel·losis: provocada per picada de puces o mosquits als gats i gossos, etc.
3. Danys a les persones a través de paràsits dels gossos i gats.
– El dany pot ser directament provocat pel paràsit que passa del gos o gat a la persona, com és en el cas d’infestació de puces, d’àcars que provoquen la sarna, de cucs per la ingestió d’ous de toxocara o de tènies, i també el contagi directe de la toxoplasmosi.
– També pot ser degut al fet que algun paràsit del gos o gat porti a sobre altres microbis que provoquen la malaltia. És el cas de les paparres, que poden provocar la malaltia de Lyme o borreliosi, l’erlichiosi, la piroplasmosi i la febre botornosa. També les puces poden transmetre, tant al gos com a la persona, el contagi de la tènia dipylidium caninum. Per últim citar que la tènia equinococus granulosos dels gossos pot transmetre els quist hidatídics a les persones.
Ara que coneixem tots els perills, hem de saber que hi ha també moltes solucions per evitar-los. La mesura més important és desparasitar als nostres gats i gossos, tan internament com externament, d’una forma periòdica. Actualment hi ha molts productes en forma de pastilles, pipetes, collars, etc. amb qualitat, eficàcia i cost molt variables. És important que ho feu amb el producte i la periodicitat que us indiqui el veterinari que dependrà una mica del producte que useu, de la zona on visqueu i el tipus de vida que porti l’animal. En cas de tenir més d’un animal a casa és important desparasitar-los tots en el mateix moment.
També dir que la higiene personal és important: rentar-se les mans després de tocar el gos i el gat, i sobretot les embarassades no han de recollir els excrements dels gats pel perill de la toxoplasmosi.